En tots els viatges hi ha temps per a gaudir de bones experiències gastronòmiques, voleu compartir-les?

20 de set. 2011

Especial Gipuzkoa: Sagardotegi

I no pots marxar de Gipuzkoa sense fer un menú sidreria, hi ha moltes versions d'aquest menú, però acostumen a portar una truita de bacallà, bacallà amb pebrots i un bon entrecot de bou, però l'autentica gràcia no la trobem a taula, la trobem al voltant i l'entorn, t'has d'aixecar per servir-te la sidra de la kupela. Malauradament les vegades que hi hem estat no ha sigut en època de sidra, i l'ambient no és el mateix. És molt recomanable, barrejar-te a les taules amb gent del poble.

25 d’ag. 2011

Especial Gipuzkoa: Txangurro al forn a Usurbil

I no es pot anar a Gipuzkoa sense provar el bou de mar, concretament el bou de mar al forn, el que va farcit i no et dona massa feina, no t’obliga a barallar-te amb les potes per trobar-hi el contingut. Un segon plat exquisit, què al contrari d’altres marisc deixen al cuquet satisfet i tip.
Aquest bou de mar el podreu degustar a Saltxipi
http://www.saltxipi.com/espanol/mariscos.html 

24 d’ag. 2011

Especial Gipuzkoa: Pintxo de risotto cremoso a Donostia.

Ha passat un mes i encara em pregunto si els grans d’aquell exquisit platet eren de pasta de blat o d’arròs, és trist però és així, em vaig veure incapaç d’esbrinar-ho,i això què vaig repetir pintxo expressament per descobrir-ho, bé, també perquè és boníssim, increïble, un sabor intens amb una melositat que feien que no hagués de mastegar, això sí, és un pinxo molt pesat i difícil de pair.
Aquest pintxo el podreu degustar a La Cuchara de San Telmo
http://www.lacucharadesantelmo.com/lacucharademadera.swf



23 d’ag. 2011

Especial Gipuzkoa : Amanida de gules a Getaria

Conèixer la gastronomia de qualsevol regió és conèixer també la seva cultura, i més quan parlem de Gipuzkoa, on la importància dels àpats i d’exigència culinària és part del seu segell d’identitat .
No fa masses dies abans del estiu vaig tenir el plaer d’escoltar una entrevista al Versió Rac1 on la protagonista era Elena Arzak filla del reconegut cuiner Jose Mari Arzak, parlava de la cuina d’avantguarda sense obviar la tradició dels plats. Una entrevista enriquidora pel nostre viatge, ella comentava que la cuina basca sense la catalana i al revés no haurien tingut la repercussió i el reconeixement internacional de l’actualitat, comentava també què per fi alguna cosa que fèiem molt bé i que deia molt de nosaltres la podíem ensenyar sense la controvèrsia d’altres aspectes de la cultura com la llengua, identitats i sentiments. La bona cuina és i ha de ser un punt de retrobament, i afegint paraules del gran mestre Ferran Adrià un espectacle més que cal ensenyar al món.
Ja toca oi?? Prou rotllo i al que anàvem, als plats....
Comencem per Getariako Udala , un poble de costaner preciós on ens van servir una amanida de gules, una senzilleta amanida freda de tomàquet amb gules, no és un plat sofisticat però no us el perdeu, és refrescant i perfecte per fer un segon plat més copiós.



6 de jul. 2011

Arròs caldós a Menorca

Tothom vol tastar la caldereta a Menorca, però no us perdeu tampoc l'arròs caldós, o caldós d'arròs veient la foto, oi? doncs magnific sabor, amb peix fresc que acompanya tot plegat sense posar massa entrebancs a la cerca dels grans amb la cullera.

Penne a la arrabiata a Roma

Si sou valents i necessiteu escalfor, no deixeu de provar uns autèntics penne a la arrabiata, és una sensació d'explosions en el paladar, us recomano només menjar-los acompanyats d'aigua, perquè tal vegada l'escalfo no s'acabi a la boca...

5 de jul. 2011

Fondue de formatge a París

No us deixeu entabanar pels propietaris mafiosos dels restaurants dels barris més concorreguts de París, la Fondue és un plat extremadament pesat i que s'ha de compartir. Gaudiu de la companyia i sobretot del moment en el que el pa fa "xof" dins el formatge, especialment a l'hivern.