Premis Blocs Catalunya 2012

M'agrada saber que els blocs gastronòmics són premiats, segurament després de l’espai internet de diumenge, ja en sabeu alguna cosa del bloc http://www.lapastaperalscatalans.cat/, però per si encara no l’havíeu sentit, no deixeu de visitar-lo, és realment exquisit.

Ecodegustació a l’Empordà

Fa uns anys, i gràcies a la col·laboració en un treball universitari, vaig conèixer les virtuts dels productes ecològics, i em va despertar la consciencia per l’alimentació sostenible. Desafortunadament el ritme de vida en el que estem immersos i el sobre cost que suposa gaudir dels productes lliures d’additius artificials van fer que tornes a l’alimentació convencional.

Aquest cap de setmana m’he retrobat amb aquella consciencia, gràcies a un dels restaurants on tracten més bé el producte, en el que seva xef difon a través del paladar, la importància de tornar als orígens, on tot el que prové de la terra es tractat com es mereix fins arribar al plat.

El Fort d’Ullastret, és un indret encisador de l’Empordà, on hi pots degustar una cuina ecològica excel·lent. És un restaurant KM0, que pertanyen a l’associació Slow Food: http://slowfood.es/

No hi ha millor manera per explicar-ho que fent cinc cèntims del seu menú degustació:

El tret de sortida és un peculiar pa de ceba, però disposats a destacar-hi alguna cosa, crec que ens hauria d’haver acompanyat durant tota la degustació, després de retirar-lo, vàrem entendre que la seva funció acabava a l’aperitiu, tot i que ja estàvem estudiant la manera que reflectir-hi la forma del nostre país, i en prou feines vàrem tenir temps de fer els pirineus.

El segon snack era crema de carbasses tèbia, amb fulles de sàlvia, genuí contrast de textures i sabors, sobretot, el toc cruixent de les fulles que intensificàvem el gust aromàtic de l’aperitiu.

Arribem a l’entrant, un canaló cruixent farcit de verdures amb formatge d’ovella, acompanyat per una amanida amb hortalisses de l’hort i presentades amb el millor dels gustos. Un entrant senzill però molt interessant, s’intensifiquen els gustos quan els productes són bons i aquest era el cas.

El primer plat, un increïble arròs negre a la brasa, és el plat que ens faltava per recordar que teníem el mar molt a prop, intens gust de brasa però autèntic sabor mediterrani.

Com a quasi tots els menús degustació, els segons acostumen a ser un peix i una carn, del peix tinc poc a dir, potser és el més fluix de la degustació, una anxova de l’escala molt ben cuinada però pobre d’acompanyament.

El plat estel·lar va ser el xai adobat amb llet amb una base de patata. La patata tallada molt petita semblant visualment a grans d’arròs, i amb la textura exacte per no perdre el gust del xai. Afortunadament, vàrem tenir l’ocasió de saber com estava elaborat, i només fa que reafirmar la excel·lent conjugació de qualitat i elaboració del Fort, es tracta d’un xai de 20 quilos, alimentat amb llavors netes de contaminació transgènica, recuperades del passat i amb continguts nutritius integres, adobat amb llet d’ovella i posat a sobre d’una base de patata confitada amb el bateig de la reducció de la llet restant del adobat.

Finalment arribem els postres, per un costat un tradicional recuit amb mel i per l’altra un caramel de crema catalana, elaborat seguint una tècnica culinària japonesa, s’ha de menjar d’una sola vegada i sentir com es trenca la pasta en boca, i és quan surt la crema catalana de forma liquida. 

Per acabar recomanar-vos que si teniu la possibilitat us allotgeu en algun dels 4 apartaments dels que disposen, perquè l’endemà us esperarà un deliciós esmorzar, però això ja us ho explicaré amb un altre post.

Amanida "blanca" a LLívia

Si teniu l'oportunitat d'anar a Cal Cofa de Llívia no us perdeu alguns dels suggeriments que ens ofereixen, i especial, l'amanida de formatges calents a la llosa, és un primer plat exquisit, no és el meu cas, però per aquells que no són amants de les amanides, aquesta pot ser una excepció.